Indòmita és una reflexió crítica, àcida, còmica i personal entorn de la situació actual del gènere femení a la societat occidental que ens envolta. L’obra col·loca el públic com a testimoni d’un judici oníric en el qual es condemna la dona actual: aquella alliberada, transgressora.

 

El llegat conservador dels segles ressorgeix de les profunditats de la història per tal d’imposar els seus preceptes. Serà el gènere femení qui haurà de pujar a la palestra i apel·lar cada acusació, valent-se de les seves pròpies experiències i d’una veu íntima, riallera i plural. La posició que adoptarà el gènere femení és un reguitzell de vivències que agermanen les dones que badallen cada matí.